Introducció

La Ley 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic declara al seu preàmbul que “La información generada desde las instancias públicas, con la potencialidad que le otorga el desarrollo de la sociedad de la información posee un gran interés para las empresas a la hora de operar en sus ámbitos de actuación, contribuir al crecimiento económico y a la creación de empleo y para los ciudadanos como elemento de transparencia y guía de participación democrática”. Aquesta llei fa seua la directiva europea aprovada en 2003 per a promoure la reutilització en suport electrònic amb finalitats comercials i no comercials, establir els requisits d’accés i implementar la transparència actualitzada a l’any 2013 tot conclou que serà d’obligatori compliment abans del juliol de 2015.

Per dur a terme els preceptes d’aquestes normes és necessari implantar un sistema d’informació de dades obertes.

Neelie Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea com a comissària d’Agenda Digital: “… data is the new oil”

Al parlar de dades obertes, també conegudes com a Open Data, ens referim a la publicació en internet de les dades que gestiona l’administració pública en formats oberts, accessibles i lliures amb la finalitat de poder ser reutilitzats per qualsevol persona o agent social a qui interesse. Actualment es publica gran quantitat d’informació als Webs institucionals de les administracions, però s’hi troben en formats que no permeten extreure la informació sense un treball previ. Per a que les dades siguen obertes, han d’estar publicades sense processar per a que tercers puguen accedir a elles fàcilment i generar beneficis. La filosofia que inspira l’obertura de dades és retornar a la societat allò que ella paga. Els ciutadans sostenen a les administracions i aquestes els retornen el producte del seu treball. Per a què fer treballar als ciutadans si ja tenim les dades. Es tracta de fer-los arribar d’una manera senzilla i sense cap cost.

Top